OPINIÓ PERSONAL

Aquesta és una novel•la plena de màgia que tracta d’un nen/a que no vol créixer, ell és Peter Pan. La raó per la qual ell no es vol fer gran és que no vol responsabilitats, preocupacions, perdre la fantasia,etc... És a dir, ell odia tots aquells comportaments típics dels adults.
Wendy per altra banda és una nena molt assenyada i responsable, la qual s’ha enamorat de Peter, ell també se l’estima però d’una altra manera, el que ell sent per Wendy és un amor maternal, ja que aquesta un cop arriba a l’illa de mai més cuida a tots els nens perduts i també a Peter Pan com si fossin els seus fills.
Ella va fugir junt amb els seus germans a l’illa de mai més, a través de la finestra, aquesta ens marca la realitat de la ficció, és a dir, quan estan dins de casa tot el que passa és real, però un cop es travessa la finestra entrem directament en un món fantàstic.
També seria important parlar de l’illa de mai més, aquesta es troba en un espai fantàstic on Wendy i els seus germans troben en ella totes aquestes fantasies que sempre havien imaginat , en aquesta illa els nens trobaran coses meravelloses però també altres que no ho són tant, evidentment estem parlant dels pirates i sobretot del malvat capità Garfi, el qual esta desitjos de acabar amb la vida de Peter Pan.
Però, perquè odia tan a Peter Pan? A mi personalment m’ha semblat que l’odia per que aquest últim és un nen arrogant, mal educat i que sempre desafia als adults i en especial a Garfi.
Cal parlar també del paper del cocodril, aquest s’havia menjat el braç d’en Garfi amb el rellotge inclòs quan Peter Pan li va tallar i la va llençar en un llac, i des de aleshores ha estat perseguint a Garfi per menjar-se’l ja que la seva carn li havia agradat molt. I aquest és l’únic temor d’en Garfi, a conseqüència de que el cocodril es menges el rellotge d’en garfi quan aquest estava a prop es sentia el tic-tac del rellotge que portava dins seu, i quan Garfi sentia el dichos Tic-Tac es moria de por. Podríem entendre que aquest tic-tac representa el pas del temps, i això és el que realment fa por a Garfi.
Podíem parlar de moltes més coses sobre aquest llibre, però aquestes són les que a mi m’han cridat més l’atenció.