FITXA TÈCNICA

Títol: El viento en los sauces

Autor: Kenneth Grahame

Traducció: Juan Antonio Santos

Il.lustracions: Ernest H. Shepard & Arthur Rackham

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

• Pagan Papers (1893)
• The Golden Age (1895)
• Dream Days (1898)
  • Incluyendo The Reluctant Dragon (1898)
• The Headswoman (1898)
• El viento en los sauces (1908)

Biografia Kenneth Grahame

Grahame va néixer a Edimburg, Escòcia, però poc després de la mort de la seva mare i que el seu pare va començar a tenir seriosos problemes amb la beguda, es va mudar amb la seva àvia als voltants del riu Tàmesi, en Cookham, al sud d'Anglaterra.

Va ser un estudiant destacat en l'escola St. Edward, en Oxford, i va voler assistir a la Universitat de Oxford però no va poder fer-lo a causa de els elevats costos. AL no poder cursar els seus estudis en la universitat, Grahame va començar a treballar en el Banc d'Anglaterra en 1879, i va ascendir en diferents llocs fins al seu retir com secretari en 1908.

A causa de problemes de salut, a més de la malaltia, el retir de Grahame va ser precipitat en 1903 per un incident estrany, possiblement polític, quan va rebre un tir en el banc, l'agressor li va disparar tres vegades a Grahame, fallant en totes les ocasions.

Grahame va contreure matrimoni amb Elspeth Thomson en 1899, però el matrimoni no va ser feliç. Van tenir un fill, un nen anomenat Alastair, qui va néixer cec d'un ull i va tenir una curta vida plagada de malalties. Alastair finalment es va suïcidar en un tren que anava cap a Oxford, dos dies abans del seu vintè natalici, el 7 de maig de 1920. Pel que fa a Kenneth Grahame, la defunció de Alastair va ser registrat com accidental. Kenneth Grahame va morir en Pangbourne, Berkshire en 1932. Es troba enterrat en el Cementiri Holywell, en Oxford, prop de la tomba de l'escriptor americà expatriat James Blish.

El cosí de Grahame, Anthony Hope, altre escriptor reeixit, va ser qui va escriure l'epitafi, el qual diu: "A la bella memòria de Kenneth Grahame, espòs de Elspeth i pare de Alastair, qui va morir el sisè dia de juliol de 1932, deixant a la infància i a la literatura en el millor moment de la seva història"

Obres :

Quan encara era jove, Grahame va començar a publicar històries en periòdics londinencs tals com el St. James Gazette. Algunes de les històries van ser editades i publicades com Paguen Papers en 1893,

Els llibres van ser continuats per Dream Days en 1898, el qual conté The Reluctant Dragon. Hi ha un període de deu anys entre el penúltim llibre de Grahame i la publicació de la seva principal obra, El vent en els sauces. Durant aquesta dècada, Grahame es va convertir en pare. La naturalesa feble que va veure en el seu petit fill va ser transformada en el personatge Sr. Toad, un dels quatre protagonistes. Malgrat l'èxit del llibre, mai va intentar publicar una seqüela. No obstant això, altres escriptors, anys després de la mort de Grahame, ho han continuat. El llibre va ser molt reeixit i fins i tot actualment és llegit per adults i nens, ja sigui en forma de llibres o veient la seva adaptació cinematogràfica.

EL TOPO, EL SAPO, EL TEJÓN I EL RATOLÍ D'AIGUA

En aquest petit vídeo podem veure els nostres personatges, com sempre passa de la pelicula que nosaltres hem fet en la nostra imaginació poca relació té amb aquesta, oi?

EL VIENTO EN LOS SAUCES

1.- Transcriu tres descripcions diferents del riu. Fes constar la página

“ Todo eran temblores y sacudidas, brillos, chispas y destellos, susurros y remolinos , murmullos y borboteos. El Topo estaba hechizado, extasiado, fascinado.” Pàg. 22

“ En medio del río había una franja clara y estrecha donde se reflejaba débilmente el cielo, pero las sombras de las orillas, los arbustos y los arboles parecían tan densas sobre el agua como las propias orillas, por lo que el Topo tenía que gobernar la barca con mucho cuidado.” Pàg. 166

“ Para mí es un hermano y una hermana, y tías, y compañía, y comida y bebida, y ( naturalmente) limpieza. Es mi mundo, y no quiero ningún otro. Lo que no tiene no merece la pena tenerlo, y lo que no sabe no merece la pena saberlo. ¡Señor! ¡Lo bien que no los hemos pasado juntos! Ya sea en invierno como en verano, en primavera como en otoño, siempre es divertido y emocionante. Cuando irrumpe la crecida en febrero, y mis sótanos y bodegas rebosan de bebida que no me sirve de nada, y el agua marrón llega hasta la ventana de mi mejor dormitorio; o cuando se retira y deja al descubierto retazos de barro que huelen a bizcocho de pasas, y los juncos y las hierbas atascan los canales, y puedo andar de un lado al otro sin mojarme los pies por casi todo el lecho, ¡ y encuentro comida fresca y cosas que la gente descuidada deja caer de las barcas! “ Pàg.29

2.-Justifica en 5 ratlles per que aquest llibre porta per titol: “El viento en los sauces”

Tenint en compte que l’autor es va criar en una casa de camp i que la novel·la esta inspirada en l’entorn d’aquesta casa, penso que el títol fa referència als fets i a l’escenari que es narren en la novel·la, és a dir, el vent serien les aventures que viuen els personatges i aquests viatgen d’un lloc a l’altre tal com ho fa el vent i els sauces vindria a ser l’escenari de la novel·la, ja que aquest és un riu en el qual un dels elements que predomina són els sauces.

3.- Quina relació hi ha entre el capitol “El flautista en el umbral del alba” i el primer album del grup Pink Floyd.

La majoria de les cançons del primer àlbum del grup Pink Floid varen ser escrites per Syd Barrett, ell sentia passió per la novel·la “ El viento en los sauces” i és per aquesta raó que va ficar de nom al primer àlbum del grup “ El flautista en el umbral del alba” sent aquest un capítol del llibre. En el mateix, els personatges Rata i Topo, es troben amb el déu Pa, que representa la poderosa força de la naturalesa, i ajuda als animals a trobar una nutria perduda.
També cal dir que els temes d’aquest àlbum parlen d’un món màgic en el qual hi ha fades, gnomos , espantaocells, animals…

4.- Transcriu dues situacions en que els personatges mengen. Fes un comentari sobre el que mengen i la funció que te en el llibre.

“Cuando al fin estuvieron bien calentitos el Tejón les llamó a la mesa, donde había estado muy atareado sirviendo la cena. Hasta entonces se habían sentido bastante hambrientos, pero cuando se vieron ante el festín que les había preparado les pareció que ya solo era cuestión de decidir que atacar primero entre tantas cosas apetitosas, y si las otras les esperarían amablemente hasta que tuvieran tiempo de prestarles atención.” Pàg.92

“Una vez allí saco su cesta de merienda y preparó una comida sencilla, en la que, recordando el origen y los gustos del forastero, tuvo el detalle de incluir una barra de pan francés, una salchicha que olía de lejos a ajo, un trozo de queso que cantaba de tan curado como estaba, y una botella de largo gollete recubierta de rafia, que contenía rayos de sol condensados, cosechados y embotellados en lejanas colinas del Sur. Cargado con todo ello volvió rápidamente al sendero, y según iban sacando las cosas de la cesta y poniéndolas en la hierba de la cuneta, los cumplidos con que el viejo lobo de mar celebraba su buen gusto y criterio le hicieron ruborizar de placer.” Pàg.225

“El Tejón había encargado lo mejor de todo, y el banquete fue un gran éxito. Los animales hablaban, reían y bromeaban sin parar, pero en medio de esta animación el Sapo, que por supuesto presidia la mesa, no hacía más que mirar su plato y murmurar agradables naderías a los animales que tenía a cada lado.” Pàg.311

Funció del menjar: En aquesta novel·la els animals es reuneixen constantment per menjar, ja sigui per celebrar alguna cosa, per que simplement hi ha gana degut a que és l’hora de menjar o bé perquè han de debatre sobre alguna qüestió.
Quan un animal va a visitar a algun altre, el amfitrió sempre l’invita a menjar i li dona tot el millor que te guardat a la seva despensa. Podríem dir que és com un símbol de generositat, de camaraderia cap als demés i de germanor entre tots els animals.

5. Tria una de les imatges que hi ha a continuació i busca en el llibre els paràgrafs que “il·lustren” la imatge

“La figura regordeta de la lavandera con su vestido estampado parecía servir de salvoconducto ante todas las puertas y verjas cerradas…” Pàg 190

“Le pareció que pasaban horas hasta que pudo atravesar el último patio, rechazando las insistentes invitaciones que le dirigían desde el último puesto de guardia y sorteando los brazos abiertos del último centinela, que suplicaba con fingida pasión un abrazo de despedida. Pero al fin oyó cerrarse a su espalda la verja de la puerta principal del castillo, sintió el aire fresco del mundo exterior en su frente acalorada ¡ y supo que estaba libre!” Pàg.19