Bombai, 1865 - Londres, 1936) Narrador i poeta anglès, controvertit per les seves idees imperialistes i un dels més grans cuentistas de la llengua anglesa. Pertanyia a una família d'origen anglès (el seu pare, John Lockwood Kipling, era pintor i superentendent del Museu de Lahore), i va passar en l'Índia els primers temps de la seva infància. Als sis anys va ser enviat a Anglaterra, on va estudiar en el United Services College de Westward Ho, en Devonshire, ambient que després va descriure en la novel·la Stalky C.
Va tornar en 1882 a la Índia, i es va dedicar al periodisme en qualitat de sotsdirector de The Lahore Civil and Military Gazette i, després, entre 1887 i 1889, de The Pioneer. Als vint-i-un anys va publicar el seu primer llibre, Departmental Ditties (1866), col·lecció de versos de circumstàncies, i als vint-i-dos el primer volum de narracions, Contes simples dels pujols (1887), al que van seguir, en 1888-89, altres sis: Tres soldats, Sota els cedres deodaras, El rickshaw fantasma, La història dels Gadsby, En blanc i negre i El petit Guillermo Winkie. En tals relats, situats en l'ambient de la vida índia segons podia entendre-la un anglès i escrits en un llenguatge directe i vigorós que recorda l'argot militar, Kipling va revelar un agut esperit d'observació, capacitat inventiva i una habilitat especial en la descripció de tipus característics d'oficials i nois inspirats en la realitat immediata.
L'estil ràpid i escarit, el to rude i freqüentment cínic, i el cru realisme que pronuncia els de St. Crane i Hemingway oferixen un sabor d'experiència viscuda, amb matisos d'anècdota narrada sota les botigues d'un campament de soldats en el curs de les perllongades veles nocturnes. Després d'un llarg viatge pel japó i els Estats Units, que va relatar en una sèrie de cartes (Letters of marqui) publicades en The Pioneer i més tard en els dos volums de De mar a mar (1889), va escriure altra sèrie de narracions índies para The Macmillan's Magazine, reunit després en Peripècies de la vida (1891). En Anglaterra va publicar també una col·lecció de belades, Cançons de caserna (1892), que, juntament amb els versos següents de Set mars (1896) i de Les cinc nacions (1903), inspirats en les èpiques empreses de l'estirp anglosaxona i en les seves fidels sentinelles espargits per tots els llocs de la Terra, la seva poderío industrial i colonial i les seves glòries marineres, va fer de Kipling el poeta del triomfant imperialisme britànic de l'època victoriana. Després d'haver intentat sense massa èxit la novel·la en La llum que s'apaga (1891), va realitzar altres llargs viatges a Estats Units, Austràlia i Sud-àfrica. En 1892 va contreure matrimoni amb Caroline Starr Balestier, de Nova York, i es va establir amb ella en Battleboro, en Vermont, on va viure quatre anys i va compondre diverses obres que revelen l'influx americà, singularment el de J. London, en l'exaltació de la vida primitiva i de la tornada a la naturalesa: Invencions vàries (1893), El llibre de la jungla (1894), El segon llibre de la jungla (1895) i Capitans intrèpids (1897)
Va tornar en 1882 a la Índia, i es va dedicar al periodisme en qualitat de sotsdirector de The Lahore Civil and Military Gazette i, després, entre 1887 i 1889, de The Pioneer. Als vint-i-un anys va publicar el seu primer llibre, Departmental Ditties (1866), col·lecció de versos de circumstàncies, i als vint-i-dos el primer volum de narracions, Contes simples dels pujols (1887), al que van seguir, en 1888-89, altres sis: Tres soldats, Sota els cedres deodaras, El rickshaw fantasma, La història dels Gadsby, En blanc i negre i El petit Guillermo Winkie. En tals relats, situats en l'ambient de la vida índia segons podia entendre-la un anglès i escrits en un llenguatge directe i vigorós que recorda l'argot militar, Kipling va revelar un agut esperit d'observació, capacitat inventiva i una habilitat especial en la descripció de tipus característics d'oficials i nois inspirats en la realitat immediata.
L'estil ràpid i escarit, el to rude i freqüentment cínic, i el cru realisme que pronuncia els de St. Crane i Hemingway oferixen un sabor d'experiència viscuda, amb matisos d'anècdota narrada sota les botigues d'un campament de soldats en el curs de les perllongades veles nocturnes. Després d'un llarg viatge pel japó i els Estats Units, que va relatar en una sèrie de cartes (Letters of marqui) publicades en The Pioneer i més tard en els dos volums de De mar a mar (1889), va escriure altra sèrie de narracions índies para The Macmillan's Magazine, reunit després en Peripècies de la vida (1891). En Anglaterra va publicar també una col·lecció de belades, Cançons de caserna (1892), que, juntament amb els versos següents de Set mars (1896) i de Les cinc nacions (1903), inspirats en les èpiques empreses de l'estirp anglosaxona i en les seves fidels sentinelles espargits per tots els llocs de la Terra, la seva poderío industrial i colonial i les seves glòries marineres, va fer de Kipling el poeta del triomfant imperialisme britànic de l'època victoriana. Després d'haver intentat sense massa èxit la novel·la en La llum que s'apaga (1891), va realitzar altres llargs viatges a Estats Units, Austràlia i Sud-àfrica. En 1892 va contreure matrimoni amb Caroline Starr Balestier, de Nova York, i es va establir amb ella en Battleboro, en Vermont, on va viure quatre anys i va compondre diverses obres que revelen l'influx americà, singularment el de J. London, en l'exaltació de la vida primitiva i de la tornada a la naturalesa: Invencions vàries (1893), El llibre de la jungla (1894), El segon llibre de la jungla (1895) i Capitans intrèpids (1897)
0 comentarios:
Publicar un comentario